MÀ DE DÉU, MUNTANYES DE COLERA

Mà de Déu que toca la mar per tastar la seva salabror,
muntanyes de Colera.
Mà de Déu que a la primavera es vesteix de flors,
fragàncies i colors,
festa d'ocells,
olor de ginesta perfumada,
muntanyes de Colera.
Mà de Déu que a l'estiu llueix el daurat sol i el blau cel,
festa d'estels,
olor de marinada
muntanyes de Colera.
Mà de Déu que a la tardor juga amb el llevant
a fer tirabuixons a la mar,
festa de fulles,
olor de terra mullada,
muntanyes de Colera.
Mà de Déu que a l'hivern es diverteix amb la tramuntana
a despentinar els núvols i a empaitar-ho tot,
festa d'arbres,
olor de fusta cremada
muntanyes de Colera.
Mà de Déu que toca la mar per espantar els peixos
que miren enncuriosits,.
Mà de Déu que no pares mai
muntanyes de Colera.

Mª dels Àngels Revilla Estrach